Emmi Pikler i l'Institut Lóczy

Emmi Pikler (1902-1984)

​

Formada en Viena, l‘ Emmi Pikler es va instal·lar com a Pediatra a Budapest en els anys 1930. La seva visió de l’infant petit – un ser actiu, competent, capaç – li porta a convèncer a les famílies que ella acompanya – de l’adequat del desenvolupament motor autònom i de la importància d’una activitat auto – induïda i conduïda pel mateix infant. Atenta igualment a la dimensió relacional, ella mostra com viure-la en les estones de cura , en un compartir íntim i profund entre l’adult i l’infant.

​

Al 1946 es confia a Emmi Pikler la responsabilitat d’un internat a Budapest – anomenat actualment “Institut Pikler“. En la la mateixa línia del seu treball amb les famílies (ella) busca el mitjà d’oferir als petits que allí es crien, una experiència de vida que preservi el seu desenvolupament i eviti les carències dramàtiques que pot crear l’absència d’un vincle significatiu amb els pares.

​

En l’internat del carrer Lóczy va a néixer així una forma d’encarregar-se dels infants petits, original e innovador. Sense buscar reproduir la relació maternal, projecte envà en una institució. Emmi Pikler i les seves col·laboradores permetran als nens/es establir vincles càlids amb les seves cuidadores, gràcies a una atenció exclusiva oferida a cada un durant les seves cures, a una coherència en la vida quotidiana, a una estabilitat dels adults i a les respostes finalment adaptades a les necessitats individuals.

​

Una gran confiança està posada en la capacitat de cada nen/a a desenvolupar-se en aquestes condicions per la seva pròpia activitat, seguint els seus propis interessos. L’activitat autònoma és la regla, sostinguda per la relació establerta amb els adults. Gràcies a aquesta activitat i a aquest sostén, l’infant es percep com a competent, digne d’atenció, reconegut en la seva individualitat. En resum,ell elabora una confiança en ell mateix que li permet créixer de forma harmònica.

​

Principis bàsics de l'Institut Lóczy

​

1. El respecte a l’infant com a persona, com a ésser únic que estableix relacions i que influeix en els esdeveniments del seu entorn. I en conseqüència el valor d’una atenció el més individualitzada possible.

​

2. La llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia. El valor de l’activitat autònoma, basada en la iniciativa de l’infant que sorgeix del seu propi interès, que li proporciona satisfacció i que s’autoreforça pel resultat que n’obté. I en conseqüència el valor d’un entorn estimulant i ric que desperta aquest interès.

​

3. La pedagogia de la vida quotidiana, el valor de les petites coses, grans coses per als infants. La comunicació verbal de totes les actuacions que la persona adulta fa a l’infant. La suavitat dels gestos. La petició de la seva participació i l’espera atenta de la seva col·laboració en aquestes activitats quotidianes d’alimentació, higiene, vestit, etc.

​

4. L’estabilitat, la regularitat, com a font de seguretat. El valor de les relacions personals estables, de la constància en les actituds educatives, i de la personalització de la relació entre adult i infant que proporcionen la seguretat necessària al petit per al seu progrés global.